Cloenda i entrega del Premi Extraordinari

El valor del prestigi

Redacció: Miriam Valencia

Edició: Ot Serr

John Carlin, guanyador del Premi Extraordinari de les Jornades Blanquerna, és un d’aquells periodistes que es reconcilien amb els clàssics, amb el bon periodisme, d’aquells que són capaços d’escriure sobre qualsevol cosa. Sempre amb un passaport a la mà, capaç d’anar a qualsevol lloc, s’ha fet un nom i viurà sempre de la seva feina de periodista. Els seus articles són dels més llegits i valorats perquè seva, és una escriptura fàcil: “A vegades no estàs d’acord amb el que diu i, al final, acabes aplaudint-lo i donant-li la raó, de tant bé que escriu”, explica Ramon Besa, professor de la Facultat. Malgrat tot, és una persona humil, agraeix el premi de tot cor, demanant disculpes per haver canviat l’hora de la entrega. “Hom fa periodisme per diversos motius: perquè li agrada, perquè pretén canviar el món, per sobreviure... però també ho fa per vanitat”, inicia el discurs Carlin. Prossegueix explicant quin significat tenen per ell les Illes Malvines, on passarà els pròxims dies treballant: “Si no hagués estat per les Malvines jo no seria aquí”. Va passar els primers anys de la seva vida a Buenos Aires, on després d’estudiar a la universitat d’Anglaterra va tornar per donar classes d’anglès. Entre anades i tornades, va començar la seva carrera periodística com ell diu “per això de la eterna infantesa”. Les Guerres Malvines van ser la seva sort, va aprofitar l’oportunitat i va treure-li el màxim partit:  “Primer s’ha de tenir sort, però la sort pot venir de qualsevol lloc. La clau és saber quan la tens, s’ha de saber quan ve aquella oportunitat i s’ha de deixar tot de banda i sacrificar-te invertint tota l’energia perquè has de saber que si agafes aquella oportunitat, tota la teva carrera pot fructificar”, aconsella. La seva oportunitat va ser a Mèxic, quan un dels corresponsals de la BBC tornava a casa per Nadal. Segons Carlin, la clau de tot és guanyar credibilitat i la manera essencial és entregar-ho tot a temps. Respecte a la escriptura, assegura que “s’ha de donar sempre frescor i interès, s’ha d’atrapar el lector al primer paràgraf i després arrossegar-lo fins al final.”

I després de tot, els grans periodistes com ell, també tenen nervis: no se’n va tranquil a les Malvines. No és el primer cop que surt fora a fer un reportatge i assegura que “es presenta com un repte”. Va insegur, i per això no creu que es mereixi el premi. Finalment, remarca que “allò fonamental és anar millorant perquè en el moment que t’ho creus, s’acaba tot”. Per això, agraeix profundament el premi tot desitjant sort als estudiants. 

Entrega premi al Millor Comunicador de l'Any: ANA PASTOR

Trobant referents

Redacció: Ot Serra

Edició i fotografia: Miriam Valencia

De tant en tant, s’agraeix que se’t presenti algú i que et digui veritats com temples sobre el funcionament del periodisme i què és ser una persona honesta i compromesa amb la seva feina. És el cas d’Ana Pastor, que ha rebut el Premi a Millor Comunicador/a de l’Any 2012 després de superar Bayona, Antoni Bassas i la publicitat de Red Bull en la votació dels alumnes i professors de la Facultat.

“Us demano que a tots els que m’heu votat, si us fallo, m’ho tingueu en compte i em retireu el premi.”

Ana Pastor es veu amb el compromís de no decebre i de tenir cura de tots els seus actes, cosa que significa continuar –com diu ella mateixa- fent periodisme: un periodisme inconformista, incòmode, rebel, el que entén la figura del periodista com una eina pels ciutadans. L’essència és que l’ofici ha d’estar estretament vinculat a la democràcia.

Amb 35 anys, no s’atreveix a donar lliçons a ningú ni donar gaires consells, però el cert és que és imprescindible una veu jove i forta que digui les coses clares i que planti cara a les adversitats i al poder. Precisament destaca per això; qui mereix rebre pals és el poder, a qui hem de posar contra les cordes és al poder, sempre amb respecte però amb valentia i responsabilitat. Pastor sap que el periodisme ha de colpejar al més fort i ser benèvol amb el dèbil, ha de ser sincer i fugir dels apriorismes.  La periodista ha estat molt crítica amb el govern del PP i podem pensar que ho fa perquè la seva ideologia és oposada,  però dóna la sensació que posa el dit a la llaga com a resposta al compromís que té per comunicar la realitat. És per això que, segurament, entre treballar a la Sexta o treballar a TVE respondria que a TVE: “la vocació d’allò públic ha de ser intrínsec al periodista.”

La premiada també va parlar d’altres professions, entre les quals la medicina, disciplina que no “vaig tenir valor de fer.” Almenys, se sent orgullosa que el periodisme comparteixi facetes amb la medicina: “el que tenen en comú és que mai no deixes d’aprendre.” A més, va estimular als docents que no es rendeixin, “que teniu el bé més preuat: els alumnes, el futur.”

Pastor reconeix que la CNN es fixa en ella per l’entrevista amb el president iranià Mahmud Ahmadineyad i pel to de les seves entrevistes. Remarca que s’ha de ser molt crític i que el periodista no es pot cohibir davant un personatge important. Per complementar aquesta idea, la premiada explica una anècdota d’un referent seu, Jeremy Paxman: “Li va fer catorze vegades la mateixa pregunta a un polític, perquè no volia respondre. Sabeu quin va ser el resultat? El polític va acabar dimitint i el periodista continua fent la seva feina”. Pell de gallina i el públic aplaudint les paraules de Pastor.

“Us imagineu com seria la nostra societat sense estar informada sobre Bárcenas, Pujol, Urdangarín, Método 3…? Preferiu estar cecs o ser un país millor?

Cal exigir transparència i que tots els fets tinguin conseqüències. Penso en un país en el qual s’hagi de demanar perdó.”

El futur és nostre.

GOOOL!! El narrar els esports a la ràdio i/o tv: informar i/o emocionar?

“La clau de fer una bona retransmissió és no perdre l’essència d’arribar al camp i emocionar-te"


Redacció: Eva Frías

Edició: Miriam Valencia

Com transmetre un partit per la ràdio o televisió? Aquesta és la pregunta que ens contesten tres grans de les retransmissions esportives com són: Josep Lluís Merlos, periodista espanyol vinculat a la informació esportiva de la Fórmula 1 de TV3 i anteriorment, de TV1;  d’altra banda, Bernat Soler, actual periodista de TV3 encarregat de la retransmissió dels partits del FC Barcelona, i finalment, Arseni Cañada, periodista esportiu de bàsquet que narra els partits de l’ACB a TVE. 
La resposta s'inicia argumentant de quina manera s'aprèn a emocionar els espectadors únicament a través de la veu, l’entonació i els comentaris, i la clara diferència que existeix entre emocionar i informar.
Els tres convidats estan d’acord que per realitzar una retransmissió de qualitat s’ha de tenir passió pel que estàs retransmetin, però sense que aquesta passió et provoqui errors, ja que esmenten que alguns comentaristes com Pere Barte, se’ls escapen alguns comentaris com un “bé!” després d’un gol a favor del Barça. Els tres estan a favor de que la professió és bastant complexa per diversos motius: perquè fa referència a les emocions i cada persona té unes emocions diferents i el retransmissor ha de controlar tot això. Uns dels aspectes negatius d’aquest ofici, segons diu Bernat Soler, és el fet de formar part a un grup senyalat.

Salts hipersònics i F1 sense taques: Aliances estratègiques en l'esport

Busquem altres vies
Redacció: Dimas Gonzalbo 
Edició: Ana Millán 

Carlos Huertos, director general de Take a part i ex alumne de la Facultat de Comunicació Blanquerna, va explicar com la publicitat ha anat evolucionant al llarg dels anys.

La publicitat va néixer amb el simple interès de les marques dʼ aconseguir imatge. Pagaven diners en funció de la quantitat de vegades que una marca apareixia en un esdeveniment. Aquest procés tenia un gran inconvenient: les marques invertien molts diners i no rebien cap benefici directe.
Actualment, les marques procuren obtenir un benefici directe de les seves aliances. Un exemple clar és Zurich amb la marató de Barcelona. Aquesta empresa financia amb una gran inversió la marató de Barcelona i, tot i la gran inversió inicial, rep una part de benefici directe amb lʼassegurança dels propis corredors ja que la necessiten per córrer. Per una part, existeix aquest primer benefici directe; en segon terme, la imatge de la marca queda per arribar al públic.
Take a part, és una empresa jove però en la qual grans marques sʼestan interessant pels seus serveis. Una empresa que sʼespecialitza en relacions entre empreses és una novetat per a tothom. Take a part ajuda a aquelles empreses que contracten els seus serveis a trobar la millor relació amb alguna altra per aconseguir una relació de simbiosi i un benefici mutu.
Per acabar, Huertas explica amb un exemple com ha canviat la publicitat; és el cas de BBVA. Després de dos anys sent la imatge de la NBA, no havien buscat cap benefici directe i no ha estat fins ara, aquest últim any, que BBVA ha obert una sucursal a Mèxic i amb la inteció de fer-ho als Estats Units. En aquests casos, sí que el banc rebria benefici directe de la seva imatge en la NBA. Aquest és un exemple clar de com els interessos de les marques estan canviant, ja no només busquen donar-se a conèixer, sinó també rebre un benefici directe.

Esports des de la barrera

Intueix, apunta i dispara

Redacció: Josep Selgar

Edició: Ana Millán

La creació de l'art fotogràfic

Els secrets que ens amaga la fotografia ens pot obrir les portes a un món o un altre, depenent de la nostra pròpia interpretació. El cas del periodisme esportiu no és diferent i Jordi Cotrina, actual periodista esportiu de la revista El Periódico de Catalunya, ha donat la millor lliçó de com ser veritables professionals de la fotografia.

Cotrina ens ha mostrat el seu recorregut professional amb més de dues-centes fotografies i ens ha donat la clau de l’èxit: “segueix l'objectiu, fixa el seu recorregut, apunta i dispara''. Fer una bona fotografia al món esportiu depèn constantment de la intensitat del moviment però sobretot d'avançar-se a la intenció de l'objectiu a fotografiar, a més de tenir una bona càmera, és clar'', ha afegit.

El periodista va començar en el món de la fotografia esportiva de jove, quan fotografiava partits de tennis, esport que ell mateix practicava. La passió per mantenir una imatge guardada l'ha portat al reconeixement periodístic actual, on veiem sovint imatges seves, algunes millors i altres pitjors però totes amb un objectiu marcat pel seu autor. La seva motivació i amor per l'art que practica estan reflectits en les exposicions que ha elaborat, a més de veure-ho en els diversos llibres que ha escrit. L'exposició ha convençut que la fotografia esportiva, això que veiem cada dia per televisió, per qualsevol diari o digitalment, és un àmbit molt desconegut per als que no estem dins d'aquest món, un món molt més complex del que imaginem.

'' L'atzar és un tant per cent gran a nivell de cada fotografia, de vegades pots predir un moviment, però és una mica difícil de realitzar''

L’entrenament, la intuïció, la rapidesa i anticipació ens pot convertir en uns veritables artistes de la fotografia.