Els ídols de l'esport: entre la informació i el tractament mediàtic

Superar els apriorismes
Redacció: Ot Serra
Edició: Miriam Valencia

Segurament, el millor periodista seria aquell que és capaç de discernir la vida professional de la vida personal. És a dir, sobreposar la tasca periodística als sentiments afectius que pot tenir el professional envers una font d’informació.

Els protagonistes de “Els ídols de l’esport: entre la informació i el tractament mediàtic”; Joan Maria Pou, periodista de RAC1 i professor de la Facultat; Julio Salinas, ex futbolista i comentarista esportiu i Joan Golobart, ex futbolista i també comentarista esportiu, coincideixen en la dificultat del periodista de superar els apriorismes a l’hora d’elaborar la seva tasca. Per això, pensen que s’ha d’anar molt amb compte amb les amistats que fan els periodistes amb les que han de ser les seves fonts d’informació: els esportistes. Cal tenir present que el paper del periodista és el d’intermediari entre el protagonista de la informació i la gent, i que
aquest canal ha de ser net i rigorós. Per aquesta raó, l’intermediari s’ha de situar al mig; ni més proper a la font d’informació, ni més proper al públic, perquè llavors, la imparcialitat pot trontollar.

Ens estrenyen el cinturó

Joan Golobart destaca dos problemes amb què es troben els periodistes a l’hora de fer la seva feina: un és la línia editorial del mitjà: “Ara gairebé tot és empresa privada i es crea l’empresa per guanyar diners, no per donar feina a periodistes. Fas un estudi de mercat i mires què és el que serà més rendible.” L’altre és que l’analista sent uns colors i, sovint, és difícil regular el gas sentimental. És important fer quelcom diferent, trobar la tecla que et faci distingir-te dels altres.