Cloenda i entrega del Premi Extraordinari

El valor del prestigi

Redacció: Miriam Valencia

Edició: Ot Serr

John Carlin, guanyador del Premi Extraordinari de les Jornades Blanquerna, és un d’aquells periodistes que es reconcilien amb els clàssics, amb el bon periodisme, d’aquells que són capaços d’escriure sobre qualsevol cosa. Sempre amb un passaport a la mà, capaç d’anar a qualsevol lloc, s’ha fet un nom i viurà sempre de la seva feina de periodista. Els seus articles són dels més llegits i valorats perquè seva, és una escriptura fàcil: “A vegades no estàs d’acord amb el que diu i, al final, acabes aplaudint-lo i donant-li la raó, de tant bé que escriu”, explica Ramon Besa, professor de la Facultat. Malgrat tot, és una persona humil, agraeix el premi de tot cor, demanant disculpes per haver canviat l’hora de la entrega. “Hom fa periodisme per diversos motius: perquè li agrada, perquè pretén canviar el món, per sobreviure... però també ho fa per vanitat”, inicia el discurs Carlin. Prossegueix explicant quin significat tenen per ell les Illes Malvines, on passarà els pròxims dies treballant: “Si no hagués estat per les Malvines jo no seria aquí”. Va passar els primers anys de la seva vida a Buenos Aires, on després d’estudiar a la universitat d’Anglaterra va tornar per donar classes d’anglès. Entre anades i tornades, va començar la seva carrera periodística com ell diu “per això de la eterna infantesa”. Les Guerres Malvines van ser la seva sort, va aprofitar l’oportunitat i va treure-li el màxim partit:  “Primer s’ha de tenir sort, però la sort pot venir de qualsevol lloc. La clau és saber quan la tens, s’ha de saber quan ve aquella oportunitat i s’ha de deixar tot de banda i sacrificar-te invertint tota l’energia perquè has de saber que si agafes aquella oportunitat, tota la teva carrera pot fructificar”, aconsella. La seva oportunitat va ser a Mèxic, quan un dels corresponsals de la BBC tornava a casa per Nadal. Segons Carlin, la clau de tot és guanyar credibilitat i la manera essencial és entregar-ho tot a temps. Respecte a la escriptura, assegura que “s’ha de donar sempre frescor i interès, s’ha d’atrapar el lector al primer paràgraf i després arrossegar-lo fins al final.”

I després de tot, els grans periodistes com ell, també tenen nervis: no se’n va tranquil a les Malvines. No és el primer cop que surt fora a fer un reportatge i assegura que “es presenta com un repte”. Va insegur, i per això no creu que es mereixi el premi. Finalment, remarca que “allò fonamental és anar millorant perquè en el moment que t’ho creus, s’acaba tot”. Per això, agraeix profundament el premi tot desitjant sort als estudiants.