Periodisme d'esports o periodisme de club?

                     

“Aquí ho associem tot a l’èxit. Si triomfes ets algú, si fracasses,  no ets ningú”

Redacció: Eva Frías

Edició: Ot Serra

Fotografia: Ot Serra

Periodisme d’esport o periodisme de club? Aquesta és la pregunta que es feien la Marta Carreras, periodista de la Transmissió d’en Puyal, Jordi Costa, analista del Barça a Rac1 i Jordi Colomé, redactor del diari El9 esportiu, en un acte dut a terme a la Facultat de Comunicació Blanquerna i moderat per Ramon Besa, periodista del diari “El País” i professor de la casa.

Van començar donant pas als convidats perquè expliquessin com havien arribat al periodisme esportiu. Marta Carreras deia que “si no t’apassiona el que fas en el periodisme, no serveix de res, com també en la vida”, també va parlar que la seva vocació principal no estava en els esports i que a vegades se sent insegura, però que li ha acabat encantant. “Ara mateix no sou experts en economia ni en esport, però ho acabareu sent, perquè al final es qüestió de treballar i de practicar dia a dia, així es com aprens”- afirmava.

Tanmateix, el moderador Ramon Besa, introduïa que “ hom es guanya credibilitat a través de l’ofici i no del seu físic”, ja que es comentava que cada cop hi havia més noies en el periodisme esportiu.

L’analista Jordi Costa tenia passió pel futbol, i l’única manera d’apropar-s’hi era dedicant-se al periodisme esportiu. “Més que analista, em sento crític amb el Barça, a vegades a la gent no li agrada, però jo sóc un crític del futbol, dic el que passa al camp, no el que la gent li agrada sentir”- argumentava.

Arrel d’aquesta explicació, Besa aportava que “el risc és que el periodista es converteixi en personatge”. Pel que fa a Jordi Colomé, representava el periodisme menys popular, el que es troba dintre d’una redacció. “Per aprendre a ser periodista, és recomanable treballar abans per anònim, on  fas una crònica brillant i et posen les teves inicials i ningú sap qui ets”- exposava.

Ramon Besa acabava aquesta ronda d’experiències dient que “l’èxit es pot mesurar de moltes maneres, un èxit pot ser la superació d’una marca personal.”

Finalment van acabar fent una resposta col·lectiva sobre la pregunta que es feien inicialment, i la conclusió es que “L’educació de l’època passada per valorar tots els esports està canviant i que ara tot parteix del típic Barça-Madrid.” Van afegir que “La pressió mediàtica del Barça és molt potent” i “en l’argument que fas mal al club o a l’equip,  nosaltres fem la nostra feina i mentre escrivim bé i siguin veritats no se’ns pot qüestionar”.