Trobant referents
Redacció: Ot Serra
Edició i fotografia: Miriam Valencia
De tant en tant, s’agraeix
que se’t presenti algú i que et digui veritats com temples sobre el
funcionament del periodisme i què és ser una persona honesta i compromesa amb
la seva feina. És el cas d’Ana Pastor, que ha rebut el Premi a Millor
Comunicador/a de l’Any 2012 després de superar Bayona, Antoni Bassas i la
publicitat de Red Bull en la votació dels alumnes i professors de la Facultat.
“Us demano que a tots els que m’heu votat, si us fallo, m’ho tingueu en
compte i em retireu el premi.”
Ana Pastor es veu amb el compromís de no decebre i de tenir cura de
tots els seus actes, cosa que significa continuar –com diu ella mateixa- fent
periodisme: un periodisme inconformista, incòmode, rebel, el que entén la
figura del periodista com una eina pels ciutadans. L’essència és que l’ofici ha
d’estar estretament vinculat a la democràcia.
Amb 35 anys, no s’atreveix a donar lliçons a ningú ni donar gaires
consells, però el cert és que és imprescindible una veu jove i forta que digui
les coses clares i que planti cara a les adversitats i al poder. Precisament
destaca per això; qui mereix rebre pals és el poder, a qui hem de posar contra
les cordes és al poder, sempre amb respecte però amb valentia i
responsabilitat. Pastor sap que el periodisme ha de colpejar al més fort i ser
benèvol amb el dèbil, ha de ser sincer i fugir dels apriorismes. La periodista ha estat molt crítica amb el
govern del PP i podem pensar que ho fa perquè la seva ideologia és
oposada, però dóna la sensació que posa
el dit a la llaga com a resposta al compromís que té per comunicar la realitat.
És per això que, segurament, entre treballar a la Sexta o treballar a TVE respondria que a TVE: “la vocació d’allò
públic ha de ser intrínsec al periodista.”
La
premiada també va parlar d’altres professions, entre les quals la medicina,
disciplina que no “vaig tenir valor de fer.” Almenys, se sent orgullosa que el
periodisme comparteixi facetes amb la medicina: “el que tenen en comú és que
mai no deixes d’aprendre.” A més, va estimular als docents que no es rendeixin,
“que teniu el bé més preuat: els alumnes, el futur.”
Pastor reconeix que la CNN es fixa en ella per l’entrevista amb el
president iranià Mahmud Ahmadineyad i pel to de les seves entrevistes. Remarca
que s’ha de ser molt crític i que el periodista no es pot cohibir davant un
personatge important. Per complementar aquesta idea, la premiada explica una anècdota
d’un referent seu, Jeremy Paxman: “Li va fer catorze vegades la mateixa
pregunta a un polític, perquè no volia respondre. Sabeu quin va ser el
resultat? El polític va acabar dimitint i el periodista continua fent la seva
feina”. Pell de gallina i el públic aplaudint les paraules de Pastor.
“Us imagineu com seria la nostra societat sense estar informada sobre
Bárcenas, Pujol, Urdangarín, Método 3…? Preferiu estar cecs o ser un país
millor?
Cal exigir transparència i que tots els fets tinguin conseqüències.
Penso en un país en el qual s’hagi de demanar perdó.”
El futur és nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada