El valor del prestigi
Redacció: Miriam
Valencia
Edició: Ot Serr
John Carlin,
guanyador del Premi Extraordinari de les Jornades Blanquerna, és un d’aquells
periodistes que es reconcilien amb els clàssics, amb el bon periodisme, d’aquells
que són capaços d’escriure sobre qualsevol cosa. Sempre amb un passaport a la
mà, capaç d’anar a qualsevol lloc, s’ha fet un nom i viurà sempre de la seva
feina de periodista. Els seus articles són dels més llegits i valorats perquè
seva, és una escriptura fàcil: “A vegades no estàs d’acord amb el que diu i, al
final, acabes aplaudint-lo i donant-li la raó, de tant bé que escriu”, explica
Ramon Besa, professor de la Facultat. Malgrat tot, és una persona humil,
agraeix el premi de tot cor, demanant disculpes per haver canviat l’hora de la
entrega. “Hom fa periodisme per diversos motius: perquè li agrada, perquè
pretén canviar el món, per sobreviure... però també ho fa per vanitat”, inicia
el discurs Carlin. Prossegueix explicant quin significat tenen per ell les
Illes Malvines, on passarà els pròxims dies treballant: “Si no hagués estat per
les Malvines jo no seria aquí”. Va passar els primers anys de la seva vida a
Buenos Aires, on després d’estudiar a la universitat d’Anglaterra va tornar per
donar classes d’anglès. Entre anades i tornades, va començar la seva carrera
periodística com ell diu “per això de la eterna infantesa”. Les Guerres
Malvines van ser la seva sort, va aprofitar l’oportunitat i va treure-li el
màxim partit: “Primer s’ha de tenir
sort, però la sort pot venir de qualsevol lloc. La clau és saber quan la tens,
s’ha de saber quan ve aquella oportunitat i s’ha de deixar tot de banda i
sacrificar-te invertint tota l’energia perquè has de saber que si agafes
aquella oportunitat, tota la teva carrera pot fructificar”, aconsella. La seva
oportunitat va ser a Mèxic, quan un dels corresponsals de la BBC tornava a casa
per Nadal. Segons Carlin, la clau de tot és guanyar credibilitat i la manera
essencial és entregar-ho tot a temps. Respecte a la escriptura, assegura que
“s’ha de donar sempre frescor i interès, s’ha d’atrapar el lector al primer
paràgraf i després arrossegar-lo fins al final.”
I després de tot,
els grans periodistes com ell, també tenen nervis: no se’n va tranquil a les
Malvines. No és el primer cop que surt fora a fer un reportatge i assegura que
“es presenta com un repte”. Va insegur, i per això no creu que es mereixi el premi.
Finalment, remarca que “allò fonamental és anar millorant perquè en el moment
que t’ho creus, s’acaba tot”. Per això, agraeix profundament el premi tot desitjant
sort als estudiants.